Voluntat ciutadana

25 d’abril de 2008, divendres

Sant Marc.

És fastigós caminar amb un peu en l’aire.

Ahir un veí em comtà que a Cañizares li va passar el mateix amb una ampolleta de colònia de l’hotel on estava, i que aixó li va costar d’estar-se’n als Mundials d’aquell any.

Però clar, no és el mateix l’estrèpit d’una delicada colònia, que el colp sec d’una taula on havien signat centenars de veïns contra les Modificaciones del PGOU. Pessa molt més la voluntat ciutadana, que la casualitat.

I mira per on, la voluntat ciutadana va decidir trencar la falange de la dreta. ¡Tota una premonició!

No em direu que he perdut el bon humor!!!