25 d’abril de 2008, divendres
Sant Marc.
És fastigós caminar amb un peu en l’aire.
Ahir un veí em comtà que a Cañizares li va passar el mateix amb una ampolleta de colònia de l’hotel on estava, i que aixó li va costar d’estar-se’n als Mundials d’aquell any.
Però clar, no és el mateix l’estrèpit d’una delicada colònia, que el colp sec d’una taula on havien signat centenars de veïns contra les Modificaciones del PGOU. Pessa molt més la voluntat ciutadana, que la casualitat.
I mira per on, la voluntat ciutadana va decidir trencar la falange de la dreta. ¡Tota una premonició!
No em direu que he perdut el bon humor!!!






1 comment
Comments feed for this article
28 Abril 2008 a 17:11
hermes
Si hay algo que nunca debemos perder es el sentido del humor y que mejor, si hay que romperse algo, que una buena socialista que nos representa ante un muro de malhumor que es hoy el Ayuntamientyo de Rocafort, que romperse un hueso y este sea la FALANGE del pie DERECHO de la pierna DERECHA, si hubiera sido el indice en lugar del pulgar habría sido menos dramático, ya que ese debe ser el dedo con el que tantos nombramientos se han hecho para pagar favores o conseguirlos, por lo mal que huelen. (los pies de los que los nombran, claro).
Nos quedamos sin poder compartir nuestras sensaciones de la semana este viernes 25 de Abril, recordar la revolución de los claveles en Portugal, saborear alguna frivolidad culinaria, y reirnos con alguna ocurrencia que siempre hay al quedar cerrada la Casa del Poble. ¡Lástima! Otra vez será.