Hello, Font de Mora!

29 de novembre de 2008, dissabte

Això és el que cantaven hui un grup de xiques al meu costat, en la gran manifestació contra la política educativa de la Generalitat: “Hello, Font de Mora!” 

Doncs, sí: Hola, conseller!, ací estem un bon grapat de ciutadans d’edats ben diferents. Pares, mares, xiquets i xiquetes, joves, mestres, sindicats, alcaldes, regidors, representacions d’escoles, de instituts i de les universitats públiques, iaios, persones preocupades pel que està vosté fent amb l’Educació Pública.

Farts de tanta incompetència perfectament organitzada des del govern del qual vosté en forma part, per a desmantellar el sistema públic d’ensenyament. Avergonyits de la seua dèria per l’anglès després que el president Camps tingués aquella eixida sorprenent davant els micròfons: “En la Comunidad Valenciana la asignatura de Educación para la Ciudadanía se impartirá en ingles”; aixó és el que va dir el president i Espanya sencera cregué que era una broma (pessada, pèrò broma), encara que els valencians ja ens rumiaven que com més grossa la fien més probabilitats tenim de que vaja en serio.

I la cosa anava en serio, tant en serio com vostés engegen una bojeria, i més, quan es dicta des de la tribuna de qui s’encarrega de la política educativa d’un territori sencer on vivim més de 5 milions de persones, amb l’nterés de fer-se forts en una caboteria insolent . Tant en serio com passen les coses ací, on en menys de 10 messos construïm un circuït urbà de F-1, i tardem anys en què els barracons en les escoles públiques desapareguen, quan no es multipliquen; en serio, conseller, com fan vostés les coses: reduïnt el finançament  a la Universitat pública mentre contribuiexen sense vergonya a què la Universitat Católica de Valencia (privadíssima) inaugure un edifici (regal d’un altra administració pública) i tire endavant noves especialitas tot i que el MInisteri les rebuja perquè no compten amb la garantia mínima acadèmica.

Educació per a la Ciutadania és una asignatura on els alumnes aprenen a debatre, a argumentar, a reflexionar, a respectar, a dialogar … dos hores a la setmana!; d’això en diuen “adoctrinar”, i maquinaren la manera de què els alumnes escoltaren sense entendre, tot menyspreant, a més, la professionalitat dels ensenyants.

Una actitut com aquesta, incomprensible, supèrbia, autoritària, contrària a la pedagogia més elemental,  ha estat l’espita que ha esclafit la bomba de rellotgeria que l’Ensenyament públic portava al cor: falta de recurssos, incompliment de programes, abandonament a la mà de l’administració autonòmica, susbtitucions sense cobrir, col.legis en condicions insuficients, absència de planificació, desgavell normatiu…

Sí: hello, conseller de Font de Mora, gràcies a vosté, al president i a la seua ocurrència, i a tants altres que els han acompanyat fins ací, milers i milers de persones, fartes de tanta misèria acumulada en les seus polítiques contra els drets fonamentals de les persones, hem dit públicament: ja n’hi ha prou de bromes de tant mal gust!