Dijous 12 de gener de 2012
La meua amiga Pilar (Núñez) ja porta a sobre tots els anys que caben en la cinquantena i aixó augmenta encara més (si cap!) la seua experiència. Una experiència que administra (i gestiona) amb una humilitat que agraïm de cor les persones que la coneguem bé.
He parlat a voltes de Pilar en aquest blog durante els darrers 5 anys i aquesta nit, quan ben segurament el seu fb estara encés en flames felicitant-la, jo encara preferisc la intimitat que em permet d’escriure en aquest espai una miqueta més privat.
Anit era molt tard (potser massa tard) quan vaig eixir de l’ajuntament amb el cap emboirat després d’una reunió de treball en la qual vaig esbrinar (amb l’ajuda d’experts de l’administració local) les repercussions del RD Llei del Govern sobre els veïns del poble.
Conec totes les raons per les quals vaig fer punt a sa casa després d’una sessió de treball intens de més de 5 hores… I aixó explica que Pilar és una de les persones amb les quals compartisc la passió pel servei públic i la preocupació per la recuperació de la dignitat de la política.
I no és poc, aixó!… sinò tot el contrari: és el que cal per tirar endavant amb honestitat, treball i molta dedicació.
Pilar, amiga meua, moltes felicitats que pugam seguir compartint!
3 comentarios
Feed de los comentarios de este artículo
13 enero 2012 a 08:22
Antonio
¡Felicidades, Pilar!
En estos momentos de inaceptables turbulencias de rapaces; en estos momentos en que la deshonestidad y la burda torpeza de algunos de nuestros políticos descorazonan; en estos momentos en que la ética está por los suelos…
que haya personas como tú, enteras, enérgicas, rigurosas y modestas, es una bocanada de salud pública.
Me uno a tu alcaldesa, la de todos, claro. Y me convenzo de que, con personas como tú, todavía es honroso vivir.
13 enero 2012 a 11:26
enric albiach alfonso
La cinquantena no és res! Espera que vinga la seixantena…!
Mentrestant una abraçada i el desig de que continues amb el teu afany per la millora del poble i amb la lliuta contra les injustícies i la ximpleria en benefici dels veins i ciutadans.
15 enero 2012 a 19:04
María-Pilar Núñez Lizondo
Oh!
La vostra amiga Pilar acaba d’adonar-se que, al blog de l’amiga Amparo -amb la que he compartit i compartisc moltes inquietuds- hi havia tres felicitacions dedicades a mi, des de fa tres dies!.
És cert que, en algun moment del dia 12 em va vaig recordar d’Amparo i vaig pensar en lo estrany de que no em fes una trucada perquè és impossible que s’oblidés de la data (per mi i per santa Tatiana)
Sí vaig pensar que les seves preocupacions i obligacions se la mengen.
Sí vaig pensar que ella –i jo- sabem que les obligacions van davant de les devocions.
També sabem que hi ha més dies que llonganisses i… ,ara, he posat de manifest que són les meves obligacions les que m’han fet arribar tard a les felicitacions dels amics mes propers.
Moltes gràcies a tots y una forta abraçada.
(Un dia d’estos, ens fem un cava! Els cinquanta-tots s’ho mereixen!)