escuela.jpg

Molta gent considera que l’acció educativa és responsabilitat de l’Escola, i que en qualsevol cas, sempre ho és de la família. No n’estic d’acord totalment.

L’acció educativa, que va més enllà –com podem imaginar- d’atendre els alumnes a les aules durants els horaris establerts, de dissenyar els programas d’ensenyament, i de col.laborar a capacitar-los perquè sàpien i puguen decidir a cada moment del seu present i del seu futur; eixa acció, pense, ha de completar-se necessàriament amb la col.laboració que de la societat cal esperar; la que fa possible l’enfortiment d’un esperit obert i tolerant, que aconseguisca augmentar a poc a poc una visió crítica del món.

Per aixó crec que el paper de l’Ajuntament en tot aquest àmbit, és fonamental.

Quan des del poder públic més pròxim que un xiquet o una xiqueta coneix, el seu Ajuntament, les actuacions que es projecten no són parelles a allò que l’Escola els transmet, i a les que la família els inculca, és molt possible que les coses fallen.

A cada pas que un xiquet fa pel seu poble, hi ha diversos impactes educatius que li estan ajudant a reconéixer allò que està aprenent a l’aula i a casa. Però què passa quan troben fortes contradiccions en un lloc i en un altre? Què passa quan els conceptes que han d’arrelar-se al seu comportament per aconseguir un coneixement basat en l’enroanament, es veuen malparats?

Segurament un gran badat va obrint-se entre allò que veuen i allò que aprenen. I difícilment l’Escola, els mestres, i els pares, poden anar explicant cada imatge que nega i renega del que diuen els llibres, i del que recomana el sistema educatiu per la formació integral de l’individu.

Ahí està la responsabilitat dels poders públics; de l’Ajuntament, que és el que tenim més prop. Diversos eixemples els tenim a la mà cada dia:

  • Quan els carrers i les places que són de tots no es mantenen amb la cura que mereixen com espais públics, ¿com marmolarem una criatura perquè tracta amb desconsideració el columpi o els arbres del parc?
  • Si la brutícia campa per qualsevol lloc públic, ¿que no farà un xiquet amb els paperets de les seues llepolies?
  • Si el nostre patrimoni es perd, i els carrers i les cases que dibuixen el nostre mapa afectiu desaparéixen, ¿com podem explicar-los als nostres fills de què en parlem quan se’ns ompli la boca amb les paruales progrés i sostenibilitat?
  • Si el carrer en Festes és un espai descontrolat on tot es possible, i beure alcohol, empudegar-ho tot, faltar al respecte dels veïns, i comportar-se com si res no passara perquè tot està permés, ¿què estan aprenent els nostres xiquets i xiquetes del que és “fer festa”? ¿A què aspiraran quan a partir dels 14 anys comencen a escampar el vòl?

L’Educació no és un concepte abstracte, és una acció diària i en la que tots hi estem compromesos.