12 d’abril de 2007

 

El 25 d’abril el govern valencià tancarà el primer dels repetidors des dels quals el valencians podem vore TV3.

(Qui ha triat la data ha estat sembrat…el 25 d’abril. ¡Ben fet! Com quan el mal vé d’Almansa…que a tots alcança.)

Jo estic d’acord amb la reciprocitat: vull vore TV3, i vull que Canal 9 es puga vore a Catalunya.

Vull vore TV3 perquè la considere una bona televisió pública (ara i abans; amb uns i amb els altres), perquè l’entenc, perquè m’agrada l’informatiu “La nit al dia”, perquè em muïc de riure amb el programa “Polònia”, perquè estic enganxada a “Ventdelplà”, perquè “El Club” és un bon magazine de vesprada…vull vore TV3 perquè no hi cap raó perquè ningú m’haja d’obligar a no vore-la. Puc triar, i vull triar.

De la mateixa manera vull que Canal 9 es puga vore a Catalunya (i on calga!); perquè és una televisió pública, perquè segur que l’entendran (el 90% de les emissions són en castellà, i l’altre 10% és la llengua comuna), i…perquè no hi ha cap raó perquè ningú ens puga obligar a tenir que suportar-la només als valencians.

Si Canal 9 ix del nostre territori, igual els seus directius s’avergonyixen i  es decidixen a possar en marxa una programació amb trellat i vocació de servei públic. I, si tenim sort, la vergonya els arribarà a fer-los pensar que és lleig manipular descaradament les notícies, els programes de debat,  i fins i tot els plànols de càmera de les llotges de Mestalla…I si la sort ens acompanya una miqueta més, igual aconseguim que li donen la importància que mereix el foment de la nostra llengua, i  que ens tracten a tots els telespectadors amb el respecte a què els obliga l’exercici ètic de la seua professió.

Sí, jo estic per la reciprocitat.

Anuncios