Ahir, dia 1 de les festes.

Si busque un calificatiu, el trobe i escric: desolador.

A les 18h. els claustres de l’Antic Convent s’obriren per a l’exposició de Montesinos. El calor era insuportable; no més de 30 persones decidirem canviar la fresca de casa, pel forn que ens aguardava als claustres. Els palmitos unflaven de pit en pit, mentre la suor regalimava per cares tenses i cossos desmaexats…

La poquíssima gent que hi erem ens preguntaven a qui sinò se li podia ocòrrer la idea d’inaugurar a les 6 de la vesprada d’un 21 d’agost. Com si el trellat no recomara incloure aquesta activitat en el Programa de Festes, qualsevol vesprada a boqueta de nit… trellat, trellat…qui demana pel trellat en els temps que vivim al poble?

Un altra cosa va ser el Pregó.

Els músics, vestits amb traje i carregats amb l’instrument, esperaren més d’1 hora a la porta de l’Ajuntament. ¿Per què obligar-los a tot aixó, si l’organització general de les Festes no és capaç ni tant sols de dissenyar un Pregó amb la solemnitat que caldria, si volen, la uniformitat estricta de la Banda?

La “comitiva” ixqué de l’Ajuntament sense esperar que els músics estigueren formats; i pegarem un “passeget” pel qual el mateix Buñuel hagués pagat un potosí per a filmar-lo i incloure’l en qualsevol de les seues pel.lícules.

En arribar a la plaça Major, amb 400 cadires instal.lades, no més de 2o0 veïns i veïnes ens esperaven. Una projecció des d’una pantalla gegant, com l’any passat, fíu un repàs de les Festes d’altres anys; una barreja de fotos i vídeos, que, amb més cura i carinyo, hagués pogut ser un bonic començament.

El Pregoner, Ricardo Fuster, va fer un esforç encomiable per a possar de relleu la seua particular experiència en el poble en el que viu des de fa més de 50 anys. Resaltà la igualtat entre les persones que es viu en cada festa; i recordà com al voltant d’una taula de festers tots eren el mateix sense cap distinció que els sitiuarà més amunt o més avall del límit que significava en aquells anys la plaça d’Espanya.

Em consta que més d’ú dels assitents, en escoltar les seues paraules, repassàren la seua experiència personal que no necessàriament n’era de coicident; i més tard, vaig escoltar algunes persones que manifestaven com de diferents són les vivències de cadascú en aquest poble nostre. De fet, l’alcalde, que ens va servir a tots el plat fort de la nit en un discurs farcit de desmemòria, va fer forat -una volta més- entre els que són nascuts ací, i els què hem triat lliurement de viure ací.

La desmemòria de l’alcalde inclogué en el discurs fragments com aquestos:

  • “…el progreso de Rocafort ha hecho posible un Centro de Día magnífico para todos los vecinos; aunque todavía faltan algunas pequeñas cosas por culpa de la burocracia […]”
  • “… el Plan Confianza de la Generalitat traerá a Rocafort dinero para las siguientes obras: remodelación del Parc de la Llum, vallado en Parque Villas de Rocafort, Plan de Mejora y accesibilidad en la calle San Agustín, Plan Director primera fase, valldo público parque público Mossen Sorries…

I parle de desmemòria, perquè

  1.  el Centre de Dia porta ja acabat més DOS ANYS, i no és per raons burocràtiques per les quals no s’obri… sinò perquè va ser construït abans que pensar què es volia fer (no contava en els permíssos imprescindibles per a convertir-lo en un Centre de Dia); com anava a gestiornar-se (es va decidir fa un mes); i com s’assegura que els veïns i veïnes del poble tindran prioritat sobre altres persones (aixó, encata hui, no està clar)
  2. les obres que va relacionar l’alcalde durant el seu discurs HAN ESTAT DENEGADES PER LA GENERALITAT per escrit del passat 7 de juliol.

(Jo, de còs i ànima present durant la seua intervenció, no em podia creure el que estava sentint: ¡¡¡el nostre alcalde era capaç de mentir públicament, en la nit del Pregó, sense aborronar-se’n!!!)

En acabar les intervencions, amb la participació “espontània” del president del Club Español de Tenis i membres de la directiva, que li aotorgaren a Sebastián Bosch una placa com a Soci d’Honor, per la seua “gran humanidad y su dedicación absoluta al pueblo”; començaà l’actuació del quartet de corda  Artis Iter

Al voltant de 40 persones escoltarem el concert deliciós que ens oferiren.

¡Una llàstima que el trellat i l’organització no formen part de la tradició dels darrers anys al nostre poble!