10  de febrer de 2010. Dimecres

El «géiser» d’ahir per la nit convertí el cantó de Bonavista amb Maestro Dolz, en un punt  d’atracció per als veïns i veïnes del poble. Dic atracció, i vull dir sorpresa, fàstic, vergonya … les mateixes paraules que vaig escoltar mentre em dirigia a ma casa i me’l mirava jo mateix, sense acabar de creure’m que davant meu rajava l’aigua a una alçària de més de 5 metres que ens deixava als presents bocabadats.

L’explicació que vaig  obtenir és que una valla  que impedia girar amb seguretat a l’esquerra des de Maestro Dolz, en el cantó de Bonavista, -valla que portava prou dies instal.lada sense cap indicació que alertara sobre el perill de xafar la zona- desaparegué. Els cotxes xafaren la zona en qüestió, i la tuberia de la xarxa general d’abastiment de l’aigua rebentà.

«Aguas de Valencia», concessionària de la gestió del servei d’abastiment i del manteniment de la xarxa, tardà el temps suficient en reparar l’avaria perquè decenes de persones pugueren fer-ne fotos, altres ens possarem les mans al cap, i tots mirarem amb preocupació com regalimaven centenars i centenars de litres d’aigua malbaratada costera avall.

Jo demane trellat. Aixó només: trellat.

Si hi ha un clot en un carrer que pot posar en perill el tràfic, les persones, una infraestructura bàsica com l’abastiment de l’aigua o qualsevol altre servei … que s’hi pose el trellat per damunt de tot. 

No pot ser, és la meua opinió, que les coses fonamentals que afecten a tots no tinguen assignat un protocol d’actuació immediata.

És tan senzill com diu l’acudit: «xé, organitzeu-se!»