20 d’abril de 2010. Dimarts

Hui volia parlar de la flaire que s’escampa pel meu poble quan l’abril rebenta. I ho faré malgrat que una convocatòria extraordinària de plé em recorda on vivim, que cal xafar terra i no oblidar el que tenim.

(Què haguera costat una telefonada de cortesia i avançar l’esdeveniment? On queden les promesses dels alcaldes A (Almela) i B (Bosch), de recomposar les seues maneres el B, i de posar-ne el cor i l’ànima l’A? I el procés de reprogramació al que sembla que Llácer s’ha sotmés? … )

No patiu i feu marxa perquè el plé se celebrarà DIJOUS 22 D’ABRIL, a les 9 del dematí, i tampoc han comptat amb ningú de vosaltres; com si ningú no existira en este poble sinò ells, els seus embolics i les sues dèries personalíssimes.

Com que la vida va passant mentre s’afanyem a fer pedagogia política i a insistir en el inqüestionable component ètic de l’exercici del govern municipal, no siga cas que s’oblidem d’obrir de bat a bat les finestres i de respirar fondo perquè la fragància de la flor del taronger ens convide a somriure de plaer; i aixó és imperdonable!

Per res del món haurieu de deixar passar les matinades de l’abril quan trenca, ni les nits lluentes de la primavera.

Feu-me cas i gaudiu-ne. Jo ho faig també, encara que mire de reüll el plé que ens espera: enganyifós, caspós i estrident. Propi d’un govern municipal mut davant de tants i tants problemes com provoca per tot arreu.

No patiu pena, a les 9 del dematí de dijous jo estaré en eixe plé i parlaré amb la vostra veu i parlaré de vosaltres.

Bon dia preciós de primavera!

Anuncios