20 de juny de 2010. Diumenge

No sé on es vol arribar; ni tant sols sé si algú n’està pensant.

Però ahir vaig llegir que un jutge ha absolt un dirigent polític del PP que es va cobrir de glòria quan, públicament, afirmà a veu en crit: “[…] tots eixos [els professors de valencià] que diuen ‘gairebé’ i ‘aleshores’  són gilipolles […] i anem a rematar-los …”.

El jutge -jutgessa en aquest cas- decidix l’absolució perquè entén que en una campanya electoral escalfar-se la boca i escampar barbaritats és “normal” (?) Dit d’altra manera: que l’insult i les amenaces són tàctiques acceptables perquè els afectes “a la causa” engolisquen verí suficient com per mossegar i contagiar la ràbia.

Malament anem.

Tot i aixó, el que em preocupa de veritat ja no és solament que en pensa un jutge d’una actuació, reprovable al meu entendre, d’un càrrec públic; sinò l’ús que en fa de la sentència el secretari general del partit polític al qual pertany el personatge en qüestió. Antonio Clemente, ha dit: “la sentencia ha vuelto a dar la razón al Partido Popular” (sic)

Li pegue voltes i voltes … si la sentència ha tornat a donar-li la raó al PP, com afirma Clemente

1. És que és veritat que els professors de valencià que fan servir les paraules ‘gairebé’ i ‘aleshores’ són gilipolles?

2. És que és veritat que cal rematar-los?

3. Si ells i elles són gilipolles i cal rematar-los, la resta dels valencians que també emprem eixes mateixes paraules som gilipolles i poden rematar-nos?

Però també hi ha un altra possibilitat que potser Antonio Clemente (secretari general del PP de la Comunitat Valenciana) és la que ens vol fer pair:

La sentència els dóna la raó perquè enviscar l’ambient fins l’agonia, és fer política.

 

No sé què en penseu, però jo no participe d’eixe disbarat.

Anuncios