20 de juliol de 2010. Dimarts

… que cavalca amb la mort a les costelles.

Mentre juliol avança, s’engul una part de la vida que fem junts. Una vida que té el nom de les persones que ens envolten i que ja estem aprenent a trobar-les a faltar.

Cada dia l’horta s’omplirà de sol, però Andrés no hi tornarà a passejar.

Cada matí el carrer Bonavista encetarà la jornada, però hi faltarà la cadireta de bova on Casimiro ja no llegirà el diari. 

Cada dia que passe, les Festes del poble sabran que Pedro Molina se’n ha anat.

Jo, com a veïna del poble, he perdut les sinceres salutacions d’ Andrés; el regal que Casimiro m’oferia en vorem passar: «bon dia, xicona!». I la complicitat educadíssima de Pedro Molina, «què valenta eres, Amparo!».

D’aquest juliol fastigós i calent, tampoc se’n oblidarem.

A les famílies d’Andrés, de Casimiro i de Pedro, el meu sentit i sincer condol. 

Anuncio publicitario