22 d’agost de 2010. Diumenge

Fum, molt de fum anit a la plaça d’Espanya. S’hi coïen paelles … i més coses de les quals el fum no en pot fugir. Ni el fum ni cap de nosaltres, pel moment.

La Nit de Paelles minva al mateix ritme que la resta de les jornades festeres; la participació, any rere any més curta, n’és el símptoma.

Però no cal tornar a les lamentacions; coneguem els problemes i sabem que és possible treure endavant solucions imaginatives que brollen espontàniament si ens parem a pensar un parell de minuts només.

Aixó vull, i aixó demane: que en pensem junts, que en parlem … perquè si no hagués sigut per la dolça flaire de les alfàbegues de la vesprada d’ahir, que les clavariesses de la Mare de Déu d’Agost passejaren pels carrers amb un esclat de rialles divertides, i per l’ànim i la voluntat tossuda de tots els veïns que creguem que la Festa és del poble i de la gent, el fum d’anit hagués estat encara més insuportable.

Que no siga el fum els que ens obligue a ensopegar amb les mateixes pedres.