1r de setembre de 2010. Dimecres

Punt i final a les Festes.

Malgrat que la processó minva any rere any, el Crist de la Providència és la festa religiosa més estimada per a una part important dels rocafortans.

Passe el que passe, el dia del “Cristo” se celebra amb una alegria que commou; i encara que l’absència de Clavaris fa de la vespra una nit amorteïda (res tinguerem la nit d’abans de la Festa Major), eixe dia la tradició pesa i convoca les més boniques trobades; perquè els dinars familiars que reunixen en una mateixa taula els fills, els avis, els néts … també dibuixen el passat que tinguerem i el futur que esperem. 

Quan la processó de la nit tragué el Cristo de l’església, el grapat de gent que s’hi amuntegava alçà la mirada amb una devoció que colpia els sentits. Cada any, el primer dimarts després del darrer dissabte de l’agost, la gent del meu poble acompanya amb veneració la imatge adolorida. Enguany, però, malgrat la xerrameca que suscità fa temps, ha sigut la participació de les dones la que ha omplit el carrer amb la senzillesa espontània del fervor: amb respecte i un silenci que fa tremolar d’admiració.

Les Festes de Rocafort han acabat. I hui és el primer dia de la resta de l’any.

Anuncios