Diumenge 6 de març de 2011

Amics i amigues, la forma és el fons de l’assumpte. La confusió entre persona i institució és  un disbarat.

És habitual llegir que Francisco Camps és molt honorable, i que altres persones amb responsabilitats concretes al front de les institucions, són persones excel.lentíssimes, o honorables, o fins i tot molt il.lustres.

No, no ho són pel fet d’ocupar un càrrec. Ho és, d’honorable, d’excel.lent o d’il.lustre, el càrrec que ocupen temporalment.

És “molt honorable” el càrrec de president de la Generalitat; és “honorable” el càrrec de conseller; és “excel.lentíssim” el càrrec d’alcalde o d’alcaldessa d’una gran ciutat…

Ocupar un càrrec hauria de ser un honor que obligara les persones que temporalment l’ocupen a comporta-se amb la dignitat que reclama la seua representació institucional. Aixó pot passar o no; i eixa és la raó per la qual cal mantenir les coses tal i com són:

És Molt Honorable el president de la Generalitat, i és Excel.lentíssim el Presidente de la Junta de Extremadura, però ni a Francisco Camps ni a González Vara podem atribuir-los eixa condició d’honor davant del seu nom, sinò del càrrec.

És Honorable el conseller de Territori, però no ho és Juan Cotino, ni tampoc Trinidad Miró, consellera de Cultura… És excel.lentíssima l’alcaldessa de València, la de Torrent i l’alcalde de Sagunt, per posar-ne uns eixemples… però Rita Barberá, Mª José Catalá, o Alfredo Castelló no són més que les persones al front d’eixes institucions, i no podem confondre-les amb les pròpies institucions.

Semblarà una qüestió sense importància… però en té i molta. Si ens fixem en la insistència de col.locar davant del nom de la persona el tractament que només pot tenir la institució a la qual representa, haurem descobert que qui ho fa atribueix a la persona l’honorabilitat del càrrec.

O siga, que demà inaugurarà l’ampliació del Centre de Salut,  l’Honorable conseller de Sanitat, senyor Manuel Cervera; i no ho farà l’honorable senyor Manuel Cervera, conseller de Sanitat.

La forma és el fons; per aixó, parlar en propietat beneficia les institucions: fem-ho!