POLÍTICA EDUCATIVA MUNICIPAL (I)

L’Educació no només és responsabilitat de l’Escola ni exclussivament de la família. Oblidem-nos d’eixa antiga fòrmula perquè si no ho fem, estarem fallant als nostres fills.

Els pobles han de ser també «educadors».

Rocafort ha de ser un poble compromés de dalt abaix amb eixe concepte integral i integrador.

L’acció educativa és molt més que l’atenció reglada de l’alumnat dins de la classe, i va més enllà d’acomplir el programes curriculars que els professionals de l’ensenyament analitzen i dissenyen.

Des de l’espai on tots convivim, cal col.laborar a capacitar l’alumnat per enfortir-lo amb un esperit obert i tolerant, amb el qual puguen compondre a poc a poc una visió crítica del món. L’única des de la qual és possible millorar-lo.

Per aixó el paper de l’Ajuntament és fonamental.

Quan des del propi Ajuntament, que és l’acció pública més pròxima que un xiquet o una xiqueta coneix, les actuacions no són parelles a allò que l’Escola els transmet i la família els inculca, és molt possible que les coses fallen.

A cada pas que un xiquet fa pel poble, hi ha impactes educatius que li estan ajudant a créixer. I si en eixos impactes educatius ells no reconeixen allò que aprenen a l’aula i a casa, perquè no coincideixen, no comprenen eixes contradiccions i tiren pel dret. Consideren que que el que diu el professor no és cert, i que el que sa mare o son pare li explica és un «cuento».

Què passa quan els conceptes que han d’arrelar-se al seu comportament per aconseguir un coneixement basat en l’enroanament i la tolerància, es veuen malparats? … Que s’obri un badat entre allò que veuen i allò que aprenen.

A partir d’eixe moment, difícilment l’Escola, els mestres, i els pares, poden anar explicant cada imatge, cada impacte educatiu, que nega i renega del que diuen els llibres.

Ahí està la responsabilitat dels poders públics i de l’Ajuntament molt especialment.

Tire d’eixemples que tenim a la mà cada dia:

  • Quan els carrers i les places que són de tots, no es mantenen amb la cura que mereixen com espais públics, ¿com marmolarem una criatura que li pega una patada a un columpi ja trencat, o que arranca les branquetes d’una planta?
  • Si la brutícia ompli els carrers, ¿què farà un xiquet amb els paperets de les seues «xuxes»?
  • Si el nostre patrimoni comú s’abandona, ¿com podem explicar-los als nostres fills el significat de paraules com sostenibilitat o respecte?
  • Si el col.legi on estudien porta 25 anys construït i ningú s’ha preocupat en 16 anys de millorar i renovar el seu aspecte per condicionar-lo als noves reptes, ¿com els expliquem que ens importen les seus necessitats, i que l’educació és una prioritat?
  • Si el carrer és un espai descontrolat on tot està permés, ¿què  faran quan comencen a escampar el vòl i son pare i sa mare ja no els porten de la mà?
  • Si el seu poble no els ofereix el que necessiten per passar-se’ho bé, per estudiar còmodament, per trobar-se amb els amics i compartir el seu món, trien anar-se’n al poble del costat… ¿quina estima arribaran a tenir pel seu poble?

L’Educació no és un concepte abstracte, és una acció diària.

I el meu compromís està bassat en aixó: en fer de l’Ajuntament el millor col.laborador de l’Escola i de la família, perquè els nostres xiquets i xiquetes «comprenguen» que tots a una, ajuntament, escoles i pares, estem compromesos en el seu present i en el seu futur.

Que ens importen, i molt.

Anuncio publicitario