Dimarts 13 de març de 2012

Tretze de març de 2012. Assolejat i esplèndid com correspon a la primavera que s’anuncia.

Potser la pluja, eixa que eleva la flaire de la terra humida i que ja quasi hem oblidat, ens hauria d’haver afavorit amb la seua necessària presència al llarg d’un hivern estrany, sec i dolent (amb el més estricte sentit de la paraula).

Ja sabeu que sóc de les que estima l’hivern, però els hiverns que s’han perdut en calendaris que ja no coneixen els  nostres fills i que per aixó mai sabran explicar als seus fills… una llàstima que els conceptes s’esvaren quan la realitat no troba eixemples que els recolzen.

Hui és dimarts i tretze del mes de març, a poc a poc la pòlvora, la música i la lluentor del sol ens arrima a la festa que obri l’esclat radiant de la primavera, beneïda primavera… 

 

No és un mal dia, acceptem-ho; potser hi haurà de pitjors però els encararem com ho hem fet malgrat l’hivern duríssim que tampoc mereixiem.

Dimarts i tretze, i què?

Avant i sense dubtes perquè podem fer-ho!

Anuncios