Diumenge 17 de juny  de 2012

D’un bot,  l’estiu.

Divendres celebrarem el 1r anniversari de Rocafort Viu.  Més de 150 persones orgulloses de mantenir-se on estaven i d’altres que en vingueren per primera volta.

De la nit de divendres, omplic la meua motxilla de raonaments ben fonamentats d’amics de tota la vida, de consells de veïns, d’abraçades sinceres, però per damunt de tot -que ja és molt!- va estar compendre l’embolic en el qual la gent més jove lliura la sea  batalla diària i que tot i aixó són conscients que la sea obligació no és més xicoteta que la meua.

Dissabte vaig anar cap a Gandia, la meua germana Tatiana celebrava 40 anys… desenes d’amics i amigues seues que jo no veia dese fa molt de temps van arrodonir el cercle. Traballadors en precari, aturats, professors indignats, funcionaris atordits pel que saben i encara més pel que callen… En cada rotgle ja no s’arreglava el món (com feiem nosaltres fa uns anys), sinò la vida que compartim.

La meua meua neboda Catalina (20 dies de vida!) es deixava acaronar per tots mentre la meua germana  menuda, Adriana, observaba embaladida la seua filla.

La fotografia perfecta: el futur d’ella en mans de tots nosaltres.

Hui diumenge he anat a la mar. El meu primar bany i el sol tot per a mí. Un plaer!

Un cap de setmana d’estiu i en família. Què més es pot demanar?

(Guanyar al “truc”, que també ho aconseguirem la meua germana Begoña  i jo com a dos campiones que som!)

Anuncios