Dimecres 6 de Novembre de 2013

El crit de Penélope Cruz en llegir el nom del guanyador de l’Òscar, és el primer que em vingué al cap anit quan sentia l’acomiadament dels treballadors de Nou-TVV que encara hi queden. Pedro García, ex-Director general de TVV (imputat en la trama Gürtel junt a d’altres ex-directius) va ser l’executor de la malifeta que hui ha esclatat.

Altre, abans que ell, Villaescusa, ja havia pegat els passos necessaris perquè la TVV s’entregarà sense remei al president de la Generalitat d’aquell moment, Zaplana.

Però va ser Peedrooooo!!!! l’element fonamental. Cap de premsa de Zaplana i després de Camps, va compendre immediatament quin era l’objectiu; el d’ell, el del president que el va nomenar i el del PP.

Ahir pel matí, el TSJ havia declarat il.legal l’ERO que s’aplicà durant l’estiu passat; i el president de la Generalitat a boqueta nit ja havia dit la seua: “El cierre de NOU es innegociable”  No havia estat una decissió ràpida, n’estic segura.  Porten preparant el “regalet” que tard o d’hora rebrà alguna empresa del sector, des fa temps. Molt de temps.

Anit, el plató de TVV estava de gom a gom perquè els treballadors i treballadores, a les 20,30h, obriren el Notícies Nit amb la seua angoixa i la perplexitat d’una notícia de la qual se’n assabentaren a través d’altres mitjans de comunicació.

La presentadora acomiadà el programa amb la lectura d’un manifest  que em va deixar bocabadada.  Ara? -em preguntava a mi mateix- ara podien parlar lliurement? ara gossaven a dir la veritat?…

Sí, ara. 

El poder quasi “mesiànic” del qual s’ha investit el Govern valencià -i el partit que el sustenta- ha administrat la por també en RTVV. I quan el “poder” els ha abandonat -com aquesta vesprada reconeixia la periodista que ha comandat el programa especial, Maribel Vilaplana–  han pogut parlar… Impressionant.

I ho dic de cor i amb coneixement del que estic diguent perquè ací, al meu poble, a Rocafort, la por també va fer una gran desfeta fins fa pocs anys.

Em commou sentir ara els periodistes penedir-se’n d’haver fallat en el seu compromís públic. Em commou l’autocrítica que estan impossant-se. Em commou que ara les càmeres i els micròfons estiguen oberts per a l’associació de Víctimes del Metro, als estudiants, als crítics, a qui pensa de maneres diferents… Em commou que ells -professionals davant i darrere del que es veu a la pantalla- hagen repetit hui mil voltes allò que mai els han deixat dir abans.

Per primera volta en molts anys, hui la TVV ha actuat com tots els valencians esperavem. Per primera volta, hem sentit música “prohibida”; hem escoltat i hem vist el treball que pot fer-se si la tvv es considera allò que ha de ser:  pública, de qualitat, en valencià i plural.

Hui, milers de valencians que havíem perdut l’esperança en la nostra televisió pública ens hem begut l’emoció de tornar a ella. 

Un poema atribuït a B. Brecht, diu:

Primero se llevaron a los judíos, pero como yo no era judío, no me importó. 
Después se llevaron a los comunistas, pero como yo no era comunista, tampoco me importó. 
Luego se llevaron a los obreros, pero como yo no era obrero tampoco me importó. 

Más tarde se llevaron a los intelectuales, pero como yo no era intelectual, tampoco me importó. 
Después siguieron con los curas, pero como yo no era cura, tampoco me importó. 
Ahora vienen a por mí, pero ya es demasiado tarde. 

Que no torne a passar… Reclamem units una RTVV pública, de qualitat, en valencià i plural. Ens la mereixem. 

Anuncios