24 de Desembre de 2013

A punt d’agafar el cotxe per celebrar la Nit de Nadal i el 25 de Desembre amb la meua família.

No me’n vaig, però, sense recordar a les persones que està nit patiran endolorits l’absència d’una persona estimada. La cadira buïda i els ulls ofegats en llàgrimes.

Ningú no dirà res perquè no hi ha paraules que ens puguen explicar que la mort forma part de la vida i que precíssament per aixó seguim avant malgrat eixa pena aspra i seca que se’ns ha colat per tot el còs.

No és possible que tot siga com abans i tenim raó. Quan la mort ens rossega l’ànima ja res és igual.

Però sempre hi ha qui necessita més que nosltres mateix un abraçada a temps, unes paraules d’amor i de comprenssió, una carícia sense paraules, una mirada d’agraïment… Dir-li el que poques voltes li hem dit, no avergonyir-nos de reconéixer en veu alta quant estimem a la nostra mare, al nostre pare, als nostres germans, als nostres fills, a la nostra parella, a la nostra família… als nostres!

Esta Nit de Nadal, passe el que passe a la nostra casa, i encara que la pena i la ràbia de la mort ens haja desfet per dins, diguem als nostres que la vida sense ells tampoc seria vida per a nosaltres.

“Hay un único lugar donde el ayer y el hoy se reconocen y se abrazan. Ese lugar es mañana” (E.Galeano)

I per arribar-hi només cal fer el camí.

Bon Nadal i 365 dies nous i preciossos per a estrenar-los amb tota l’esperança.

Eixe és el meu desig!

Anuncios