Divendres 6 de febrer de 2014

Ja tardava en aparéixer el “fantasma” de la llengua. 

No falla, mai falla: en vespres electorals, ja siguen europees, generals, autonòmiques i municipals, la llengua dels valencians es convertix en un arma política amb la qual es pretén d’enfosquir l’ambient.

Ara tot ha començat amb el diccionari de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) que ha costat més de 10 anys a el.laborar-se.

L’AVL tenia previst de presentar oficialment el Diccionari el passat dimarts, però el conseller de Governació, Serafín Castellano, es va pegar una volteta per la seu de l’Acadèmia uns dies abans.  (Déu sap de la saviessa filològica d’aquest home!)

La questió és que els acadèmics –almas de cántaro– li mostraren l’obra encara calenteta en ixir del forn. N’estaven ben orgullosos perquè al cap i a la fi el treball d’investigació durant 10 anys s’ho mereixia.

Em costa de creure que els acadèmics no coneguen el tarannà del conseller; em costa de creure que se’n refiaren del seu interés sobtat per conéixer la tasca investigadora de filòlegs, lingüístes, gramàtics…  Però bé, el reberen amb honors i il.lsusionats.

El conseller agafà el Diccionari, se’n va anar directament a la V (els Diccionaris comencen per la A) i trobà la càrrega de la prova: la definició de la paraula “valencià”

“Açí está, açí está!!!! ya tinc la prova de lo que sou!!!!!! a mí anaveu a enganyar-me!!!”   (Jo pense que ho arribà a dir, i si no ho va fer ho pensà mentre amb el seu dit índex assenyalava com si vullguera foradar-la, la minúscula línia d’aquell Diccionari)

Aixó sí, va dictar sentència: “El Diccionari no es presenta públicament i serà el Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat qui definirá què es el valencià”

¡Toma ya! Qui no coneix Serafín Castellano?… Res de res, ni filòlegs, ni lingüístes, ni gramàtics, ni Universitat, ni investigadors… Ell, Serafín Castellano, ecomanaria al Consell Jurídic Consultiu -presidit per un jurista que no dispara ni una en valencià- que s’afanyaren a resoldre “el problema”

I així serà. 

Què fem?… Perquè ells, com sempre, fan fum… i nosaltres fugim?