Diumenge 31 d’agost de 2014 (matinada del dia 1)

 

Vençut també l’últim cap de setmana de Festes, enfilem el Dia del Crist. El Dia Gran.

Fins arribar ací, dimecres disfrutarem bona cosa amb les dones que formen la filà de Nezayem.  Treballadores, divertides, i incansables. Durant tot el dia, al peu del canó a la plaça d’Espanya oferint esmorzars, dinars i per la nit vora mil persones agraïnt-les tanta generossitat.

Concert de Dos animales tributant els Rolling, els Beatles i tants d’altres… l’homenatge als quals sempre serà un reconeixement degut.

 

 

Dijous, nit grossa. Carnaval de Rocafort. Més de 70 professionals de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, de Protecció Civil i personal Sanitari vetlen l’organització i la seguretat (la nit, mereix un comentari per ella mateix)

 

La nit de divendres, les veus d’Apa (Josep Paricio) i de Teresa encisaren la gent que omplí l’església i els carrers.

Cant d’estil valencià oferit al poble en les Festes Majors.

Ferem punt a la porta de l’Ajuntament per començar junts el camí de festa que la tradició valenciana (i en valencià) anima amb tabalet i dolçaina i veus prodigiosses.

Primer l’església, que, des de les Festes de 2011, obri les portes de bat a bat perquè el Santíssim Crist de la Providència, acompanyat i custodiat per l’autoritat religiossa, presidixca un dels moments mé emotius. És a Ell (al Crist) i a Santa Bàrbera i Sant Sebastià (patrons de Rocafort) als qui se’ls dedica les primeres albaes. 

Fent camí, a la plaça del Bulevar una important representació de les filaes mores de Ben-Al-Katre i de Nezayem, (els Bereberes no pogueren arribar a temps) i de la cristiana de Els Llauradors, escoltà els cants d’agraïment pel seu treball i la seua constància. 

En girar cap el carrer Convent, ens esperava la persona més major del poble,  José Mª López Bañuls fuster de professió i de cor, i la seua família.

Si fa no fa, un segle de vida a les seues esquenes i tot el que aixó puga significar.

Més avant, en el cor de l’avinguda Aussiàs March (que així és com s’escriu el nom del gran poeta valencià de Beniarjó), la família Guerrero-García havia parat taula al carrer perquè els clavaris de santa Bàrbera s’estovaren en la primera nit que han tingut de descans.

Jorge Guerrero García, clavari Major, i els 16 companys de la clavaria acompanyats de Bárbara Marco Sancho (Cambrera de la clavaria) reberen també l’agraïment del poble en la veu i els cors d’Apa i de Teresa.

Però la nit seguia avançant. Al carrer Mossén Sorribes, les set clavariesses de la Mare de Déu del Roser, Mireia, Carolina, Inma, Ana, Marta, Carla i Elena, també feien la seua.

Són les xiques joves que enguany han demostrat que la festa cal treballar-se-la des del principi, amb responsabilitat i molta alegria. 

Bajoqueta Rock eixia a l’escenari de la plaça Major,  quan les albaes entraven al carrer Jaume I per agraïr-li al pregoner d’enguany, l’escriptor  José Enrique Ferriols Monrabal, la seua participació.

Enrique és un home que ha fet de la seua passió la seua devoció; o siga, convertir la memòria oral de Rocafort  en narracions de la nostra història no escrita que només els records viscuts d’algunes persones en poder fer constància.

En acabar les albaes, la plaça Major ja era  una festa divertida i molt sorprenent per a la majoria, que potser no coneixien la gran professionalitat del grup de rock valencià que porta vora 30 anys damunt d’un escenari: Bajoqueta Rock.

Gent gran, jove i menuda ballarem un repertori fantàstic dels clàssics de la mà de músics i veus excel.lents que han posat lletra a les peces més conegudes del rock i del pop, les quals han escrit la banda original dels anys 60, 70, 80 i 90.

 

 

 

Dissabte, els Moros i Cristians ensordiren la jornada amb pòlvora i música. Música que resona al cos amb la força dels instruments de percussió. Trajes que ens deixen esbalaits, ritme acompassat i elegància en el pas. 

Llauradors, clavariesses del Roser, Ben-Al-Katre, boato Zarabanda, Bereberes i Nezayem, que tancà la desfilà amb una apoteosi de color en els seus trajes i la sorpressa d’una carrossa que deixà a tots bocabadats.

Ritmes Mestissos a la plaça del Bulevar en acabar la desfilà.  

Hui diumenge escolte els esclafits de la cordà. Extraordinària. El foc mossega la plaça Major i el soroll no dona treva.

Ha arribat la fi del dia; un dia preciós en el què les clavariesses de la Mare de Déu del Roser han celebrat la seua festa, la Mare de Déu de la Corretja ha estat present a través de la seua confraria i els clavaris de Santa Bàrbera preparen la seua anunciant-la amb el foc i la música (sempre la música!) de la Duta, l’emoció de mostrar la casa de la Santa a tot el poble i de botar-li foc a una de les nits més esprades: la de la Cordà.

I en aixó estan ara… que la nit siga bona i en pau.

 

Anuncio publicitario