Parlar d’Educació a Rocafort, és parlar d’una de les àrees que més ha millorat al llarg d’aquestos quatre anys.

En arribar a l’Ajuntament, l’estiu de 2011, ens trobarem amb tres greus problemes:

1. Inversions (obres)

2. Personal 

3. Falta de regulació dels serveis

1.- INVERSIONS

Les obres de la nova Escoleta infantil municipal havíen d’haver-se acabat abans de Nadal de 2010. L’apatia del govern municipal del PP paralitzà les obres en setembre de 2010 encara que els diners se’ls ingressà el Govern d’Espanya un any abans (Plan E)

L’estiu de 2011 mamprenguerem les obres; a principis de 2012 dotarem les instal.lacions, tramitarem i obtinguerem la homologació del centre escolar (durant tots els anys que l’Escoleta -la Guarderia, com la tractava el govern municipal del PP- estagué a la Casa de Cultura, les aules no estaven totes homologades com tampoc ho estava la resta de les seues instal.lacions), comprarem nous els joguets i tot el material escolar  (el que s’havia estat gastant a la “Guarderia” de la Casa de Cultura no tenia les garanties de seguretat ni estava homologat) La nova Escoleta Infantil municipal la inauguraren els xiquets i xiquets el curs 2012-2013.

Pel que fa al CEIP Sant Sebastià, a primeries de setembre del 2011 reconsiderarem juntamet amb la direcció del centre el projecte de renovació dels patis que estava pendent des del 2009; un projecte que desconeixien tant la direcció com els mestres i l’AMPA. Ajustarem el projecte a les seues necessitats i durant l’estiu de 2012 ferem les obres que també inclogueren la renovació dels serveis higiènics del gimnàs. Immediatament, construírem la valla que portava anys oberta sobre la sèquia i tot seguit no hem parar d’invertir per suplir l’abandó de la Generalitat.

2. PERSONAL

El personal de la “Guardería” (com el govern municipal del PP la nomenava) estava sotmés a contractes que podien o no renovar-se segons els convenia personalment a l’acalde i al regidor responsable d’eixe serveiAlejandro Llácer. Ni tant sols era necessari que el contracte acabara, ells les acomiadaven en qualsevol moment si no es plegaven a les ordres que eixien d’aquell contenidor de nòmines en el qual havíen convertit la Casa de Cultura.

Evidentment, ni aplicaven criteris de mèrit, ni de capacitat ni de publicitat. El criteri únic era: “O estás conmigo, o estás contra mí. Roma no paga a traidores”

A l’ Escoleta manaven (sí, manaven perquè ni sabien ni podien dirigir-la) dos persones sense titolació acadèmica per fer-ho. L’una, la “jefa”, amb el certificat mínim d’escolaritat i l’altra, la seua “ajudanta”, amb el títol de tècnic d’educació infantil que obtingué anys després.

La “jefa” conseguí una baixa mèdica, precíssament el dia d’abans de la constitució de l’Ajutament l’11 de juny de 2011 (i després d’organitzar-li eixe mateix dia, 10 de juny, una festa al govern municipal del PP amb càrrec a l’ajuntament). Una baixa que esdevingué amb el temps en una “incapacitat absoluta”.

L’estiu de 2011, tots els contractes de l’Escoleta estaven vençuts i havíem de triar: o renovació en frau de llei (com estaven tots) o selecció provisional amb Tribunal. I optarem per una selecció amb Tribunal i concurs de mèrits mentres poguerem convocar les oposicions.

Ara, l’Escoleta compta amb professionals que han demostrat la seua vàlua en una oposició pública on el mèrit i la capacitat han estat avaluats per un Tribunal independent, per damunt de qualsevol altra consideració.

3. REGULACIÓ DELS SERVEIS QUE ES PRESTEN

L’estiu de 2011 haguerem de revisar també les vergonyoses llistes d’accés dels xiquets i xiquetes per al curs 2011-12, que havien deixat enllestides la “jefa”, “l’ajudanta” i Llácer&Bosch.

A l’any següent ja existien unes Bases d’accés públiques, amb criteris objectius i aprovades per l’Ajuntament d’acord amb el que estableix la Conselleria d’Educació (mai fins eixe moment havíen existit; el que funcionava era el desig personal d’unes (la “jefa” i “l’ajudanta” i dels altres, Llácer&Bosch)

L’homologació de l’Escoleta en 2012 significa que totes les famílies tenen una part del cost garantit per la Generalitat i que l’Ajuntament n’assumix la resta quan les famílies no poden; que hi ha una programació avaluada per l’organisme educatiu competent, que tot el Personal compta amb la titolació acadèmica que cal, que les instal.lacions estan revisades per la Conselleria, que tots els xiquets i xiquetes tenen una assegurança personal (i no com passava abans, que les criatures només estaven assegurades de gener a juny); que l’accés està regulat i és públic; que hi ha un Reglament intern aprovat per l’Ajuntament…

S’han resolt el problemes, s’han ampliat els recursos malgrat que el Govern d’Espanya ha posat tots els impediments raonables des del 31 de desembre de 2011.

És possible fer-ne més i ho farem com més prompte ho permeta un nou Govern a la Generalitat i a Espanya.

Anuncios