Dimecres, 22 de juny de 2016

 

Que se n’apropien, de la socialdemocràcia uns i de la moderació uns altres, significa que la campanya electoral ha pegat un bot altra volta en pocs dies.

Resulta que Podemosla soca mare que abasta confluències i plataformes de tot tipus i caràcter, ara és socialdemòcrata “de tota la vida”; i resulta que, d’altra banda, a Mariano Rajoy (Déu ens lliure del mal!) no li cau la cara de vergonya cada volta que diu que el PP és un partit moderat i assenyat, també “de tota la vida”

[ De tota la vida és l’expressió amb la qual l’autor d’una frase (o d’un discurset) dicta sentència favorable sobre la bestiesa que acaba d’amollar ]

Que Podemos abrace la socialdemocràcia -que tantes voltes ha maleït-, que distinguisca Rodríguez Zapatero com el millor president de la democràcia espanyola i considere Felipe González com un dels personatges polítics més importants i extraordinaris del segle XX -després d’haver carregat contra ells amb una dèria quasi malaltissa-, no fa sinó convéncer-me una miqueta més de que Podemos  no sap per on tirar perquè encara es troba en l’etapa freudiana de l’època inicial del creixement. I la cosa va per a llarg.

A mi no m’importa que Podemos diga de cop i volta que és un partit socialdemòcrata de tota la vida, (com més en serem més riurem, que diria aquell) però veritat és que s’ho han de fer mirar perquè eixa ximpleria [tonteria, bestiesa, estupidesa, bajanada, o burrada] els ha quedat una mica massa. Vaja, que no s’ho treuen de les mans.

El que sí que m’importa i molt és que els votants caiguen en la temptació (Déu ens lliure del mal!) de creure’s que el PP és un partit moderat i assenyat. I tant se m’en dóna que siga d’ara mateix o de tota la vida (que al cap i a la fi és el mateix). Per ahí sí que no. 

El PP és un partit de dretes de cap a peus i “como mandan los cánones”. Ni conservador ni lliberal: de dretes, ultralliberal i ultramontà. O siga, plus ultra (més enllà) de qualsevol punt ideológic, polític, econòmic i social que puga arrimar-se ni que fóra de lluny a la moderació i el trellat.

Així que, ja n’hi ha prou de tonteries [ximpleries, bestieses, bajanades, estupideses o burrades] a tort i a dret.

És que precíssament als valencians ens han d’explicar encara què és el PP?¿cómo es él y a qué dedica su tiempo libre? (que diu la cançó)

És que cada volta que n’hi ha d’eleccions, cal recordar-nos-en de la vergonya d’haver-lo consolidat durant anys al front de governs corrruptes, trileros i immisericordes amb les persones i els seus drets?

Aixó és precís?

Per l’amorrr de Déu! -que també és una dita molt valenciana-, és que no n’hem tingut prou de disbarats, de corrupció, de supèrbia i de malifetes? De Cotino, de Camps’s -dos-, de Fabra’s -dos-, de Zaplana, de Rita, de Blasco, de Medina, de Rus, de Crespo’s, de Caturla, de Grau, de Costa, de Rambla, de Serra, de A.Llácer&C.Navarro (de dins de casa)…  i de tants d’altres, no n’hem tingut més que suficient?

De tota la vida, esta gentola és moderada i assenyada?  De tota la vida, qui els han defensat i segueixen fent-ho, són moderats i assenyats?

 

 

 

 

 

 

 

 

De tota la vida de veritat -de la meua, clar-, la coca de mida i el arròs al forn de mare són els millors que tastaré mai (i només són eixemples molt xicotets)

 

D’ara endavant, i de cara al diumenge, fem-nos un favor: pensem amb el cap. Perquè de tota la vida de veritat, quan reflexionem l’encertem.