Dilluns 10 d’octubre de 2016

 

Ha fet molt bé el govern valencià a escenificar el problema valencià i cal aplaudir les interessants iniciatives que ha dut a terme el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la fulla de ruta que ha desenvolupat de manera excel.lent el seu conseller d’Hisenda, Vicent Soler, des que el president li encomanà al principi de la legislatura, planificar-la i executar-la.

 

Resultat d'imatges de 9 d'octubre 2016 cartell Generalitat

 

Enguany per primera volta, les organitzacions empresarials i sindicals han anat de la mà de tots els partits polítics (tret del PP, veges tu!) i a una veu han exposat allà on cal què és el problema valencià, com ens afecta a nosaltres i com ho fa també en les relacions amb la resta de l’Estat.

Com és possible que només en un any del nou govern de la Generalitat, els valencians hem prés compte d’eixe greu problema, hem arraconat el vell victimisme (aquella tàctica tan ben acurada del PP) i hem construït junts una ferma defensa dels nostres drets?

Ha estat possible perquè els nostres polítics ens ho han explicat sense amagatalls ni derives electoralistes; amb llapissera i paper, amb dades i números contrastables. I ho han fet recolzant-se en la contundència de les xifres i en la història de com i de quina manera un govern presidit allà per Aznar i ací per Zaplana, pactaren un finançament que obeïa més a un desig de re-centralització de l’Estat que no a l’acompliment del dret de l’autogovern. (Això sí, tots els diners necessaris per a les malifetes que començaren aleshores)

La revisió del finançament autonòmic en l’any 2009, –Rodríguez Zapatero allà i Camps ací-, milloraba el que teníem però encara era insuficient. Va ser l’època del victimisme ben nodrit per un govern valencià encapçalat per Camps (¡madre mía, madre mía!), que va trobar en eixa actitud victimista front el govern d’Espanya una eixida honorable a la feblesa interna i externa d’un govern i d’un partit, el PP, corcat per la corrupció (a hores d’ara ja sabem tots que per al PP el concepte honorable és si més no, per avergonyir-se’n)

La taula està parà i el problema valencià la presideix. Me n’alegre!

És d’agraïr i molt que el president de la Generalitat considere la política com un instrument indispensable per fer possible el que és necessari per a tots (sense distincions) i celebre amb orgull que el conseller d’Hisenda, Vicent Soler i Marco, rocafortà de vida i de cor, en siga un col.laborador imprescindible pel seu seny, els seus coneixements i el seu extraordinari treball arrimant els uns als altres i sumant forces (explicar, explicar i explicar)

Estem d’enhorabona! (que ja era hora…)