Dilluns 30 de gener de 2017.

Feia temps que no se’ls veia. Almenys no de còs present; vull dir a peu plà, clar!

Hui n’he vist un. Ha creuat la plaça amb la mirada clavada sobre l’asfalt. Ulleres de sol, l’abric per damunt de les orelles i una motxilla a l’esquena que li donaba un aire com de turista arrepentit d’haver xafat un barri inhòspit.

En veure’l, m’han vingut al cap molts altres i la rancúnia amb la què actuaren durant tant de temps. Massa temps!

Ja no s’en parla, d’ells. És com si se’ls haguera engolit una revolta de riu. Sabem que alguns -poquets- estan a la pressó i que d’altres se’n salvaren pels pèls; que uns quants esperen encara el judici; i se sospita que n’hi ha qui està arruïnat i qui lluita per mantenir-se ert mentre camina per damunt d’un fil tant prim com el de l’evidència.

N’eren tants i tant valents que costa de creure que no estiguen entre nosaltres com si res haguera passat.

 

Resultat d'imatges de corruptos El Roto

 

Anuncios