Hui dimecres 2 de setembre, una parada en les Festes per a fer «el Gos», que significa exactament el que sabem.

Tradicionalment, en acabar la festa gran del poble (el dia del Crist), els homes -i dic bé, només els homes, protagonistes absoluts de la Festa gran-  manprenen de bon de dematí amb les cistelles ben plenes de menjar, de gel i d’ampolles de beguda , i per colles d’amics se’n van a casetes de camp o de la muntanya.

La seua jornada festiva comença amb un bon esmorçarot i unes partides de truc. Després, i segons com va calant la beguda i la xerrada a l’ombra dels arbres, el responsable de cuinar la paella i els que s’hi sumen per a col.laborar en els preparatius, i molt especialment per a tenir cura de que mai no li falte al cuiner la cervesseta ben fresca que li mantindrà la temperatura del còs en òptimes condicions (per a bé de tots), mamprenen el dinar.

El dinarot, sempre abundant i ben regat, deixa arrimats al marge a uns quants que busquen l’ombra per a tombar-se abans que la digestió comece a empassar-los també els comptes pendents amb la salut … després arriba lo bó; i lo bó és una tertúlia barrejada en jocs de cartes i en jocs de paraules. Lo bó és el joc.

Uns i altres, amics de tota la vida o no, fan doblar les paraules amb les intencions; i el truc, un joc de cartes farolero (que no mentider), permet de possar sobre la taula un envit o un re-truc arriscats tant com xiular-li al contrari què en penses d’ell.

La vesprada de setembre -la segona- caurà a poc a poc; els que dormien desperten, però el joc segueix en taula. Uns diuen i altres callen.

Parlaran de les Festes (que ja voldria jo escoltar-los enguany per un foradet); parlaran de l’hivern i de la rutina; parlaran de la família en general, i potser de les dones, dels fills i dels néts, en especial; opinaran del present, debatran idees diferents, s’acaloraran amb discussions sense importància (aixó ho reconeixeran demà), i quan la nit els sorprenga entre xerrameques, farols de joc fallits, i confessions sinceres, s’acomiadaran com sempre ho han fet: en arribar festes, tots junts un altra volta!… si Déu vol, remugarà algú…

Tots faran punt a casa, satisfets de cap a peus.

Demà comença la resta de l’any…

Anuncio publicitario