3 de maig de 2010. Dilluns

Hi haurà qui es preguntarà per què hem de parlar al poble del que està passant al barri de El Cabanyal a València.

Què ens preocupa a nosaltres el que facen o no amb un barri que no és nostre?

Potser la impunitat amb la qual actuen determinats càrrecs públics i de representació, tinga molt a vore amb aixó: amb “l’escapisme” que els ciutadans fem servir per tal de no carregar-nos l’esquena amb més notícies pèssimes.

Precíssament per aixó, jo m’ho mire d’un altra manera; com que la notícia de la desfeta del barri de El Cabanyal és pèssima, -d’eixes en sabem moltes al nostre poble-; i ho és encara pitjor com l’encaren -¡i amb quina cara!- els què l’han provocada, hem de ser valents i preguntar-nos obertament com i de quina manera podem intervenir la societat civil per tal d’evitar que la impunitat seguixca endavant com si res.

Ja sabeu que defense que la informació és un dret (i és un dret fonamental); perquè si ens informem del que passa, assolim dades que ens ajuden a construir opinions fonamentades i ningú no podrà venir a contar-nos “milongues”.

Divendres 7 de maig, a la Casa del Poble, xerrarem amb l’arquitecte i professor d’Urbanisme de la Politècnica de València, Vicente González Móstoles, sobre El Cabanyal i sobre les emocions d’un barri comdemnat a l’abandó municipal perquè ara puga servir-se’n un grapaet (triat) d’empresses inmobiliàries. González Móstoles, que també és regidor socialista a l’Ajuntament de la ciutat de València, dispossa de formació tècnica i política més que rellevant, per aclarir qualsevol dubte entre la conveniència tècnica del projecte i la legítima aspiració de la majoria dels veïns. ¡Com a qualsevol altre poble!

Xerrar de El Cabanyal a casa nostra, no és parlar del que passa a un món allunyat del nostre; sinò de situacions que engresquen la convivència, i que estan promogudes per actituts polítiques contràries al diàleg i a la reflexió, que també passen ací a la vora.