3 de maig de 2010. Dilluns
Hi haurà qui es preguntarà per què hem de parlar al poble del que està passant al barri de El Cabanyal a València.
Què ens preocupa a nosaltres el que facen o no amb un barri que no és nostre?
Potser la impunitat amb la qual actuen determinats càrrecs públics i de representació, tinga molt a vore amb aixó: amb «l’escapisme» que els ciutadans fem servir per tal de no carregar-nos l’esquena amb més notícies pèssimes.
Precíssament per aixó, jo m’ho mire d’un altra manera; com que la notícia de la desfeta del barri de El Cabanyal és pèssima, -d’eixes en sabem moltes al nostre poble-; i ho és encara pitjor com l’encaren -¡i amb quina cara!- els què l’han provocada, hem de ser valents i preguntar-nos obertament com i de quina manera podem intervenir la societat civil per tal d’evitar que la impunitat seguixca endavant com si res.
Ja sabeu que defense que la informació és un dret (i és un dret fonamental); perquè si ens informem del que passa, assolim dades que ens ajuden a construir opinions fonamentades i ningú no podrà venir a contar-nos «milongues».
Divendres 7 de maig, a la Casa del Poble, xerrarem amb l’arquitecte i professor d’Urbanisme de la Politècnica de València, Vicente González Móstoles, sobre El Cabanyal i sobre les emocions d’un barri comdemnat a l’abandó municipal perquè ara puga servir-se’n un grapaet (triat) d’empresses inmobiliàries. González Móstoles, que també és regidor socialista a l’Ajuntament de la ciutat de València, dispossa de formació tècnica i política més que rellevant, per aclarir qualsevol dubte entre la conveniència tècnica del projecte i la legítima aspiració de la majoria dels veïns. ¡Com a qualsevol altre poble!
Xerrar de El Cabanyal a casa nostra, no és parlar del que passa a un món allunyat del nostre; sinò de situacions que engresquen la convivència, i que estan promogudes per actituts polítiques contràries al diàleg i a la reflexió, que també passen ací a la vora.
8 mayo 2010 at 10:32
Ayer estuve en la casa del Poble escuchando a González Móstoles. Fue una idea magnífica traerlo a Rocafort para que nos explicara los modos de crecer de las ciudades. Cómo las ciudades crecen en función de valores y cómo éstos cambian con las épocas. Pues bien, ahora valoramos aspectos que en el pasado no se tenían en cuenta, como el entorno paisajístico o el patrimonio urbano -que no tiene que ver sólo con la antigüedad de las casas o tramas urbanas, sino con el respeto a la historia de los asentamientos humanos, aunque sólo tengan 120 años.
Valencia proyectó un Paseo al Cabanyal, no un Paseo al Mar, no un paseo al agua, para bajar del coche y tirarse al mar, no. Se trataba de unir una parte de la ciudad con otras vías y otras poblaciones. Proyecto hoy en día obsoleto, cuando tenemos una estupenda Avinguda de Tarongers por la que accedemos a la Playa de la Malvarrosa sin ningún problema.
¿Vamos a dejar en la calle a más de mil vecinos de rentas bajas? ¿Vamos a gastarnos un dinero que necesitamos para otros menesteres más urgentes? Obviamente no. Rehabilitar cuesta la mitad. La Ley está de parte del sentido común.
¿Y en Rocafort? ¿Dónde esta la Ley? ¿Es posible que aquí nos gobierne la insensatez?
9 mayo 2010 at 23:36
Pues, sí, Inma. Así es.
La insensatez de quien gobierna solo puede ser corregida por la sensatez del gobernado.
Pero parece que muchos ciudadanos de aquí sufren un profundo letargo. No saben. No contestan. No protestan.
Hay crisis, mucha crisis. Y no solamente de dinero.